TARRAGONA : UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, 8-9 JUNY 2.000

...............................................................................................................................

Intervenció del Sr. Joan M. López Nadal, Director General de Relacions Europees i per a la Mediterrània, Govern Balear

.......................................................................................................

"LES BALEARS, ILLES EUROPEES DE LA MEDITERRÀNIA"

Vull agrair a l’ Universitat "Rovira i Virgili" , i molt particularment al professor Enric Olivé, director del Seminari, la seva amable invitació per prendre part en aquesta iniciativa , que pretén fer palesos els vincles de tota mena que existeixen entre Europa i la Mediterrània i reforçar la cooperació entre ambdues riberes de la nostra mar comuna.

Em sent particularment honrat d’ haver estat convidat a participar a una taula rodona amb personalitats del nivell i de la qualitat com les que aquí ens acompanyen.

Vull també expressar la meva satisfacció pel fet de que aquesta trobada tengui lloc a Tarragona, una ciutat catalana tan propera a les nostres Illes Balears. Podem recordar que molt a prop d’aquí, a Salou, va salpar l’ expedició del Rei en Jaume, que incorporà Mallorca, Menorca i Eivissa al conjunt de terres de parla i cultura catalana, amb totes les quals mantenim uns lligams de germanor molt especials. Recordem també que les Balears són la pàtria del més insigne i universal representant de les lletres catalanes, Ramon Llull, aquell gran humanista europeu i mediterrani.

I, des del Govern de les Illes Balears, volem manifestar la nostra voluntat més decidida de privilegiar la col·laboració amb els nostres amics de Catalunya per impulsar conjuntament una implicació cada vegada més intensa i més forta de la Unió Europea amb els nostres veïns del Sud de la Mediterrània, seguint el camí definit a la Conferència Euro-Mediterrània de Barcelona l’ any 1995.

La meva modesta contribució a aquesta taula rodona es centrarà doncs en la triple condició insular, europea i mediterrània de les Balears. Insularitat, europeitat i mediterraneitat son, efectivament, els tres eixos fonamentals de l’ acció exterior del nostre Govern autònom.

El nostre compromís europeu respon a l’ ensems a les nostres arrels històriques i als nostres imperatius socials i econòmics. La realitat europea l’ hem viscuda a les Balears molt abans de la nostra incorporació, com a Comunitat Autònoma espanyola, a les institucions de l’ aleshores Comunitat i avui Unió Europea. Fa ja molts d’ anys que nombrosos ciutadans europeus ens visiten i s’ estableixen entre nosaltres. Tant per la nostra geografia com pel nostre tarannà cultural, els mallorquins, menorquins i eivissencs som pobles oberts i acollidors, que incorporam sense dificultats les aportacions de tota mena que ens venen d’altres contrades d’ Europa. Sabem fins a quin punt la nostra economia, dominada pel sector terciari i molt especialment pel turisme, depèn del benestar i de la prosperitat dels nostres socis europeus. La construcció d’ Europa es pels ciutadans de les Illes Balears no és tan sols coherent amb els nostres valors culturals i històrics ; és, a més a més, un imperatiu per al nostre progrés econòmic i per al nostre equilibri social.

Per això el Govern del Pacte de Progrés està decidit a participar activament al procés europeu, no tan sols pels mitjans indirectes de contribució a la formació de la voluntat de l’ Estat a les instàncies europees – que consideram massa tímids i insuficients- sinó, i sobretot, per les vies directes que haurà d’ oferir una Europa que, d’ acord amb el principi de subsidiarietat, s’ haurà d’ obrir cada vegada més a la participació directa de regions i col·lectivitats territorials més properes que els Estats a la vida i a les necessitats quotidianes dels ciutadans. Per això participam activament al Comitè de les Regions – que voldríem potenciar i reforçar- i als organismes de cooperació interregional, com la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’ Europa.I per la mateixa raó les Illes Balears han estat a l’ origen d’ una iniciativa de cooperació interregional tan original com és IMEDOC, organisme constituït l’ any 1995 per la nostra Comunitat Autònoma amb les regions insulars germanes de Còrsega i de Sardenya, i al que acaba d’ incorporar-se una regió insular tan gran i important com Sicília.

Precisament ahir el President Antich va concloure una visita a les institucions europees a Brussel·les, durant la qual va tenir ocasió de confirmar als seus importants interlocutors el compromís del seu Govern d’ acostar Europa a la realitat balear, i al mateix temps de demanar per a les nostres Illes el tractament i la funció que legítimament ens pertoquen.

Si el compromís europeu del Govern Balear és indiscutible nogensmenys ho és la voluntat de les Balears de servir com a pont d’ intercanvis i punt de trobada entre Europa i els països de la conca mediterrània. Les Balears volen participar activament en la política d’ associació euro-mediterrània, al denominat procés de Barcelona, col·laborant amb les institucions europees i amb els nostres socis europeus i mediterranis dins el marc d’ iniciatives com INTERREG III, MEDA i EUMEDIS, entre altres. Volem també donar un nou caire més intens i ambiciós als contactes bilaterals amb els països mediterranis, i molt particularment amb els del Magrib, on podem trobar terrenys de complementarietat i de sinèrgia dins àmbits tan importants com el medi ambient, el turisme, els transports, l'energia i la innovació tecnològica. La Conselleria d'Energia i Innovació Tecnològica i la Conselleria de Turisme del Govern Balear han presentat fa poques setmanes el projecte "INTOURISME", destinat a potenciar la utilització de les tecnologies informàtiques i d’ Internet per a la promoció turística dins l’ àrea mediterrània. Esperam incorporar socis, tant europeus com dels països associats, a un projecte d’ interès per a la contribució que representa el fenomen turístic a l’ objectiu de l’ aproximació i el diàleg entre societats i cultures. Aquesta no és mes que una de les activitats de tota mena que estam disposats a dur a terme amb els objectius esmentats.Estam oberts a participar a qualsevol iniciativa tendent a fomentar l’ estabilitat, el progrés i la cooperació entre tots els pobles de la Mediterrània.

Finalment, "last but not least", com diuen els anglosaxons, unes consideracions damunt el que sense dubte és la nostra característica més emblemàtica dins el marc europeu i mediterrani. Me referesc, evidentment, a la nostra insularitat.

Per als ciutadans de les Illes Balears resulta una exigència fonamental que les instàncies decisòries, tant a nivell estatal com europeu, prenguin en compte la nostra característica de territori insular, amb els condicionaments naturals que això suposa. Les Illes tenen limitacions estructurals, fragilitats ambientals i condicionaments pel que pertoca a les seves comunicacions amb els territoris continentals que gairebé mai són percebudes i apreciades des d’ aquest costat de la mar. Acudir al simple criteri de la renda com a eix vertebrador de la política de fons, ajudes i programes de desenvolupament regional, tant a càrrec de l’ Estat com al de la Unió Europea no pot recollir de forma suficient els desavantatges naturals que es deriven del fet de l’ insularitat.

Les Illes Balears, amb una població que no arriba als 800.000 habitants, varen rebre l’ any 1999 més de 11 milions de turistes i visitants, provinents majoritàriament de l’ Europa central i septentrional. Les Balears son efectivament una potència mundial de primera fila pel que pertoca al turisme, motor del nostre desenvolupament econòmic i a l’ entorn del qual s’ ha creat un sector terciari que suposa avui més del 81% del nostre PIB. La nostra situació geogràfica, la nostra climatologia i un desenvolupament excepcional de les comunicacions aèries amb el Nord i el Centre d’ Europa han estat, amb un entorn natural privilegiat, l’ origen d’ un fenomen que ha modificat durant els darrers quaranta anys el nostre paisatge, la nostra economia i la nostra societat.

Pot assenyalar-se doncs que el secret del nostre èxit turístic es troba en la qualitat del nostre medi ambient. Al mateix temps, el desenvolupament de la nostra principal activitat productiva representa un consum molt important del nostre territori i dels nostres recursos naturals terrestres i marítims, béns sempre limitats dins una petita regió insular.

Sense una política de desenvolupament sostenible i una protecció radical dels nostres recursos naturals, la dinàmica del model econòmic seguit fins ara ens duria a una situació dramàtica i sense sortida.

El territori balear ha de suportar, a més a més, els fets que es deriven de la complexitat interinsular, el fraccionament dels mercats, el sobrecost dels transports de persones i de mercaderies, incloses aquelles tan estratègiques com l’ aigua i l’ energia. Les condicions reals de vida al nostre arxipèlag no es corresponen amb la fredor de les dades macroeconòmiques o dels indicadors de renda.

Justament per això, en desenvolupament de l’ article 138 de la Constitució Espanyola, que reconeix les particularitats dels territoris insulars, les Corts Generals aprovàren l’ any 1998 la Llei de Règim Especial de les Balears, una llei-marc de tipus genèric, que tot just acaba de començar el seu desenvolupament reglamentari, articulat mitjançant un procés de negociacions entre les administracions estatal i autonòmica pel sistema de les comissions mixtes.

Si l’ article 138 de la Constitució espanyola de 1978 preveu mecanismes de correcció de les disfuncions derivades de la insularitat, a nivell europeu el conjunt de territoris insulars de la Unió Europea vàrem haver d’esperar fins a l’ aprovació del Tractat d’ Amsterdam, l’ any 1998, per veure finalment reconegut – i de manera encara no plenament satisfactòria- el fet insular.

A la Declaració 30 annexa al Tractat d’ Amsterdam , "La Conferència (Intergovernamental) reconeix que les regions insulars pateixen desavantatges estructurals derivats del seu caràcter insular , que perjudiquen el seu desenvolupament econòmic i social.

La Conferència reconeix, per tant, que el Dret Comunitari haurà de tenir en compte aquestes desavantatges i que, quan estigui justificat, es podran prendre mesures específiques a favor de les regions insulars per tal d’ integrar-les millor al mercat interior en condicions d’ equitat".

L’ article 158 del Tractat d’ Amsterdam , amb un rang normatiu superior del de la Declaració 30, té una redacció confusa, degut a la diferència entre les versions oficials als diferents idiomes.

Així, la versió en castellà d’ aquest article 158 llegeix:

"A fin de promover un desarrollo armónico del conjunto de la Comunidad, ésta desarrollará y proseguirá su acción encaminada a reforzar su cohesión económica y social.

La Comunidad se propondrá en particular reducir las diferencias entre los niveles de desarrollo de las diversas regiones y el retraso de las regiones o islas menos favorecidas , incluidas las zonas rurales".

La versió francesa de la darrera frase de l’ article 158 es llegeix:

"...le retard des régions ou îles les moins favorisées , y compris les zones rurales."

La versió italiana :

"...il ritardo delle regioni mino favorite o insulari, comprese le zone rurali."

I l’ anglesa:

"...the backwardness of least favoured regions or islands, including rural areas".

 Existeix doncs un problema d’ interpretació de l’ article 158 del Tractat d’Amsterdam, degut al fet de que les diferències entre les versions del text no deixen clar si la política de cohesió de la Unió Europea haurà d’ aplicar-se a tots els territoris insulars pel simple fet d’ ésser-ho, considerant els desavantatges estructurals de la insularitat mateixa, o si els territoris insulars hauran d ‘examinar-se pel que pertoca als seus paràmetres de desenvolupament amb els mateixos criteris que els continentals.

Podran imaginar que per als ciutadans de les Illes Balears aquesta és una qüestió capital. El Govern del Pacte de Progrés està determinat a posar tots els mitjans al seu abast per aconseguir una interpretació favorable al tractament específic de la insularitat "per se", i s`esforçarà amb aquest objectiu en els seus contactes amb l’ administració estatal, les institucions europees i les altres regions que comparteixen amb nosaltres les limitacions del fet insular.

Com assenyala l’ escriptor i humanista croat Predrag Matvejevic al seu llibre "Breviari de la Mediterrània", els insulars del Mare Nostrum "saben esperar més que els altres". Els ciutadans de les Balears, abans del boom turístic, érem coneguts per la nostra calma i la nostra paciència. No es confongui, però, calma i paciència amb passivitat i incapacitat per defensar els interessos propis.

Justament per tal de combatre a nivell europeu i mediterrani un concepte restrictiu de la política de cohesió regional que no consideri degudament els desavantatges inherents a la insularitat, el Govern de les Illes Balears dóna una importància molt especial a la seva participació al Comitè de les Regions de la Unió Europea i a una organització independent especialitzada de cooperació interregional, la Conferència de les Regions Perifèriques i Marítimes de Europa (CPRM). Participam activament a dues comissions de la CRPM : la Comissió Intermediterrània i la Comissió de les Illes. Aquesta darrera, que integra el conjunt de les regions insulars de la UE, ha començat una acció molt decidida per defensar el criteri de la insularitat a tots els nivells. Les Balears ens hem associat, com la resta de les regions insulars de la CRPM, a la iniciativa coratjosa de la Illa de Wight d’ obrir un procediment davant els tribunals britànics que hauria de conduir, per la via de la consulta prejudicial, a un pronunciament interpretatiu de l’ article 158 del Tractat d’ Amsterdam, tan important per nosaltres, en un sentit favorable pels nostres interessos.

Europa no pot deixar de costat la seva perifèria insular. La situació per als territoris insulars podria esdevenir encara més dramàtica com a conseqüència de l’ ampliació de l’ UE cap a l’ Est , amb un escenari on els territoris insulars serem encara més minoritaris i, amb el descens de la mitja europea del PIB derivada de la incorporació dels països candidats a l’ adhesió, es reduirà al mínim el nombre de regions insulars susceptibles de qualificació com "objectiu A" pel que pertoca a la política regional i als fons de cohesió.

L’ insularitat és doncs per als mallorquins , menorquins i eivissencs el pal de paller de la nostra condició europea i mediterrània. Com les altres illes de la nostra mar comuna, les Balears hem jugat un paper històric d’ aproximació entre cultures i de pont per facilitar els corrents comercials. Voldríem que aquest fet tan evident ens fos reconegut en primer lloc pels nostres veïns continentals de la Mediterrània europea. Això és encara més urgent si volem assolir l’ objectiu definit a la Conferència de Barcelona de crear una zona de lliure comerç euro-mediterrània per a l’ any 2010. El fet insular de les Balears i de les altres regions que comparteixen amb nosaltres aquesta condició dins la Mediterrània haurà de rebre la consideració que es mereix.

Justament amb la idea de que la unió fa la força, les Illes Balears varen prendre la iniciativa de convocar a Valldemossa, l’ any 1995, una conferència de regions insulars de la Mediterrània Occidental, que va donar lloc a la creació d’ IMEDOC (Illes de la Mediterrània Occidental), del que son fundadors, a més de les Balears, les illes germanes de Còrsega i de Sardenya.

IMEDOC es configura com un acord executiu de cooperació estable entre els territoris insulars associats per fomentar els contactes i intercanvis de tota mena, intercanviar experiències entre les administracions regionals participants i , sobretot, defensar els interessos comuns de les illes i de l’ espai mediterrani davant les administracions estatals i davant les institucions europees.

Cinc anys després de la seva creació, IMEDOC es construeix com un autèntic lobby dels territoris insulars per defensar el tractament adient de la insularitat, com a tret diferencial que s`haurà de tenir en compte per a la definició de les polítiques comunitàries, i molt particularment per a la política de cohesió regional. L’ èxit d’IMEDOC es fa palés amb l’ adhesió al grup subregional de la regió insular de Sicília, incloses les illes menors que hi depenen. Amb la incorporació de Sicília IMEDOC passa a integrar una població de vuit milions d’ habitants més de la meitat del total de la població insular del conjunt de la Unió Europea.

Les Illes Balears vàren exercir la presidència d’ Imedoc entre el 19 d’ abril de 1999 i el 17 d’ abril del 2.000. Durant aquest any IMEDOC va decidir la seva ampliació, amb l’ incorporació de Sicília, adoptant una nova estratègia de creixement gradual, que haurà de començar per Malta i continuar ulteriorment amb les illes gregues i Xipre. L’ objectiu a llarg termini és superar el marc subregional de la Mediterrània occidental per a donar lloc a un fórum de totes les regions insulars de la Mediterrània.

La presidència balear d’ IMEDOC ha afavorit una vinculació més estreta amb la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’ Europa (CRPM),i, especialment, amb la Comissió de les Illes. El President de la Col.lectivitat Territorial de Còrsega, Sr. Baggioni, és actualment a la vegada president en exercici d’ IMEDOC i president de la Comissió de les Illes de la CRPM.

Entre els projectes desenvolupats per IMEDOC dins el marc de la iniciativa INTERREGII-C cal esmentar el projecte "SOL", per afavorir l’ accès dels ciutadans a les administracions mitjançant la telemàtica ; el projecte "Espais Fràgils Insulars", per la creació d’ una reserva marina especial a Cala Mondragó, Mallorca; i el projecte "Millora de la gestió dels recursos hídrics", per resoldre el greu problema que suposa la intrusió marina als aqüifers illencs.

IMEDOC ha propiciat també la signatura, a Palma de Mallorca, d’ un conveni de cooperació entre la Universitat de les Illes Balears i les seves homòlogues d’ Ajacciu, Càller i Sassari. S’ espera l’ adhesió a aquest conveni de les universitats publiques sicilianes.

IMEDOC disposa d’ un secretariat tècnic, format per un membre responsable de cada administració regional. IMEDOC té un funcionament institucional àgil, sense secretariat permanent. Els grups de treball i responsables de programes es reuneixen en funció de les necessitats. Les comunicacions inter-IMEDOC es fan generalment mitjançant les noves tecnologies de la informació (Internet, videoconferències, etc.)

L’ òrgan superior d’ IMEDOC és el Comitè de Direcció, integrat pels presidents de les administracions regionals o pels seus delegats. Es reuneix com a mínim un cop a l’ any. La darrera reunió va tenir lloc a Ajacciu, Còrsega, el 17 i 18 d’ abril passat.

Dins la declaració final de la trobada d’ Ajacciu es proclama la voluntat del grup d’obrir-se progressivament al conjunt de les Illes de la Mediterrània, de cooperar prioritàriament amb les regions continentals europees del Mare Nostrum, i de convertir IMEDOC "en una veritable plataforma de cooperació oberta cap als països tercers de la Mediterrània, mitjançant el futur programa MEDA".

El reconeixement del fet insular per les instàncies europees i pels Estats membres mitjançant la correcta interpretació de l’ article 158 del Tractat d’Amsterdam i la exigència de que el projecte de reglament comunitari de la iniciativa INTERREG III B integri plenament la cooperació entre regions insulars i disposi d’ una assignació pressupostària significativament incrementada són, en aquest moment, les dues reivindicacions principals que IMEDOC planteja als Estats membres i a les institucions europees.

El Govern de les Illes Balears considera IMEDOC com a eina essencial de la seva política d’ acció exterior, amb les prioritats esmentades de defensa de la insularitat, participació al procés de construcció europea i compromís amb la estabilitat i la prosperitat del conjunt de la conca mediterrània.

Volem que els nostres amics europeus i mediterranis sàpiguen que, a més de un destí privilegiat pels corrents turístics, les Illes Balears tenen un poble que reconeix la seva pròpia diversitat interna (mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers), orgullós de les nostres arrels històriques, de la nostra identitat cultural i lingüística, decidit a preservar el nostre tresor més valuós, el nostre entorn natural terrestre i marítim, i determinat a l’ ensems a defensar els nostres interessos sense complexes i a col·laborar amb entusiasme amb els nostres veïns i amics, al nord i al Sud de la Mediterrània, per un futur de pau, progrés i solidaritat.

Moltes gràcies.