Presentació

L'home d'aigua

Enlloc del planeta l'aigua esdevé un element tan simbòlic i alhora tan inmers en la vida quotidiana com en la societat mediterrània. La seva dura absència, al costat de la presència quotidiana del mar que articula tota la nostra cultura, la converteix en l'eix de l'existència humana. L'aigua es converteix en arma política i militar, en control econòmic i en element de pressió. L'aigua transformada en inmens mar interior que articula tot el nostre saber, és el vehicle de l'ancestral comunicació mediterrània. Ens enamora i el temem, ens separa i ens uneix, es converteix en obstacle i a la vegada es trasforma en un continent on circula tota la intensa vida dels pobles que hi vivim.
Tots els textes sagrats nascuts a les ribes d'aquest mar ho afirmen en paraules poètiques, místiques i amoroses. Els mediterranis sóm homes d'aigua, creats a partir de l'aigua, confosos al si de la font que brolla de l'alè diví. I al mateix temps, en paraules de Paul Claudel, l'aigua es converteix en testimoni de la Terra, en l'aparell que mesura el temps. La dualitat de l'home mediterrani, la seva doble condició de pagés i de mariner, d'estable i de viatger, d'aventurer i d'anclat a la terra, el permet ser creatiu, obert, hàbil i desafiador de les forçes desconegudes. Tot el que és l'home mediterrani per excel.lència, tot el que representa Ulisses d'Itaca.
Les fotos de Joan Alberich són les d'un home d'aigua que es capbussa per desafiar al mar, que mira de fit a fit el futur, amb l'esperança que el mar es converteixi en continent.
La xarxa europea "Una filosofia per l'Europa", que patrocina la Comissió Europea, cerca acostar-se a aquest component mediterrani de la construcció europea, com element clau per repensar Europa, per fer-la més justa i més oberta.

El agua como conflicto: El caso del Ebro

Josep Sánchez Cervelló. Profesor URV- Tarragona.

Resumen:

Article complert -

El sumerólogo S.N. Kramer señaló que la primera civilización de la Historia fue obra del Tigris y del Eufrates. Igual dijo Herodoto, cuando refirió que Egipto era un don del Nilo. Ese mismo sentido de irradiación cultural ha tenido el río Ebro para la Península Ibérica y, de hecho, su nombre griego -Iber- ha servido para bautizarla, en una constatación de la importancia geoestratégica que ha tenido a lo largo de la historia, tal como sintetizó trágicamente la Batalla del Ebro (julio-noviembre 1938), la más trágica y decisiva de la última Guerra Civil (Sánchez Cervelló, J., Barcelona, 2001).

En la actualidad, el Plan Hidrológico Nacional (PHN) ha revivido en la memoria popular el sentido conflictivo de este territorio y ha permitido escuchar la voz, casi siempre callada, de sus habitantes a favor de su río y de su civilización ancestral.

Aqua origo vitae

Luigia Melillo - Università di Napoli "L'Orientale"

Resumen:

Article complert -

Per la conformazione geografica di mare chiuso "in mezzo a terre"
Ma in cui anche le terre sono circondate dal mare,
le acque del Mediterraneo rappresentano senz'altro l'ambito
in cui è stata raggiunta la massima osmosi
tra terra e mare e tra "generi di vita" tra loro diversissimi.
P. Poccetti

L'idea che l'acqua sia origine della vita ha radici antichissime: si tratta di uno dei grandi archetipi dell'umanità, parallelo a quello che vede nella terra la nostra grande madre, luogo di partenza e di ritorno, in senso circolare, per quel viaggio che è la vita.
E' noto, però, che, al di là del mito, la prima considerazione dell'acqua come elemento costitutivo, originario, all'interno di un discorso di indagine sulla natura, è avvenuta con la speculazione di Talete di Mileto. Purtroppo, l'indagine sulla natura condotta da Talete non ci è trasmessa attraverso i testi originali, ma è mediata dai filosofi antichi che, paradossalmente, hanno criticato quelle opinioni. La citazione più importante è in Aristotele, nel primo libro della Metafisica, all'interno di una critica più generale rivolta a tutti i sistemi di interpretazione della realtà e del cosmo che avevano preceduto il filosofo di Stagira. La lettura del testo di Aristotele, in cui si riassume, e si critica, la dottrina delle origini fisiche del cosmo nei presocratici, sarà dunque anche il nostro punto di partenza.

Models de gestió de l'aigua i planificació hidrològica a Espanya: una reflexió sobre el Plan Hidrológico Nacional.

Jordi Blay Boqué-Unitat de Geografia-URV

Resum

Article complert -

El debat sobre la gestió de l'aigua es troba en uns moments àlgids, després de la presentació del Projecte de Pla Hidrològic Nacional (PHN) per part del govern espanyol. Se li critica, sobretot, que no es qüestioni el model de desenvolupament que ha portat a una demanda creixent d'aigua i que les actuacions no estiguin guiades per criteris de sostenibilitat. Planteja, com a eix central del pla, un gran transvasament des del riu Ebre al litoral mediterrani per passar a continuació a l'anàlisi ambiental, quan la lògica de la sostenibilitat aconsella el contrari.
Aquesta actuació es basa en el "regeneracionisme hidràulic" de final de segle XIX, que feia recaure en la política d'expansió del reg i l'ús de l'aigua l'única manera de desenvolupar i modernitzar el país, i en un concepte patrimonial de l'aigua que es manté viu en molts indrets.
A més, l'Administració ofereix com a contrapartida la creació de nous regadius a l'Aragó, on el rebuig prové majoritàriament dels afectats pels nous embassaments, i al Delta de l'Ebre, on es veu com a principal perill la seva salinització, en cas de desaparèixer el cabdal del riu. El que hi ha és una contradicció clara entre el discurs oficial i les necessitats percebudes per bona part de la gent.

Agricultura y escasez de agua en Israel y los Territorios Ocupados de Palestina

Ferran Izquierdo Brichs
Professor de Relacions Internacionals. Universitat Autònoma de Barcelona.

Resum

Article complert -

El tema de la agricultura es la mayor preocupación de los responsables de la toma de decisiones cuando se enfrentan al problema de la escasez de agua. La irrigación consume alrededor del 70% del agua. La tensión creada por el tema del agua en Israel y los Territorios Ocupados de Palestina es tan grave que se debería modificar el papel de la agricultura irrigada en las economías israelíes y palestinas. Este artículo trata de demostrar que la agricultura y la distribución del agua en esta región responde a una lógica política y no económica. La colonización israelí y judía de los territorios palestinos, la sumisión de la sociedad palestina a las políticas de represión y aniquilación económica israelíes y la dependencia de la economía palestina en Israel ha llevado a la agricultura palestina a una situación crítica de subdesarrollo. El futuro económico de la sociedad palestina empuja a los responsables de la toma de decisiones a aplicar nuevas políticas con el fin de promover el desarrollo de la agricultura. Aun así, el primer paso debería ser el fin de la ocupación y la libertad del pueblo palestino. La economía y la agricultura necesitan del mismo modo una distribución más justa de las recursos acuíferos. Desgraciadamente, ni el tema del fin de la ocupación ni el de la distribución del agua se encuentran en la orden del día de los gobiernos israelíes.