Aquest tipus de cubrició és el més comú en la majoria de zones on predominen les barraques. S'utilitza tant en construccions de planta circular com de planta quadrangualr. D'origen arcaic, aquest tipus estructural presenta grans avantatges com l'absència d'empentes laterals, la desaparició de flexions, la construcció sense motlles i la possibilitat d'obertura zenital sense alterar l'estat tensional.

Consisteix en la superposició de filades concèntriques de radi cada cop menor, de manera que van tancant l'espai a mesura que s'aproximen entre elles. Per aquesta raó se les anomena, també, voltes per aproximació o avançament de filades. S'utilitzen pedres planeres que es coloquen amb un cert desnivell cap a l'exterior per tal d'escopir l'aigua de pluja. Aquestes pedres s'aparellen, normalment, sense treballar llevat d'aquelles que formen part dels llocs més delicats com la cantonada, el brancal o la llinda. El tancament de la coberta es resol, habitualment, amb una llosa grossa - que permitia d'apartar-la per a facilitar la sortida de fums o la ventilació- i pedruscall. Solen estar coronades per un mantell de lliris blaus, les arrels dels quals formen una xarxa que subjecta la terra damunt el preduscall alhora que absorbeix l'aigua de pluja.