Als anys 70 del s. XX s'inicia un corrent artístic anomenat Earth Art que es caracteritza per alterar els elements de la natura per tal que es converteixin en una obra d'art. Els artífex volien enfrontar-se amb la realitat exterior i, així, primerament van portar a les galeries els elements que representaven el món de la naturalesa, com eren les pedres i la terra. És el que féu Robert Smithson amb el seu Sandstone with mirror.
Més endavant, però, decidiren que era més lògic treure la obra d'art de les galeries i forjar-la a partir d'una intervenció directa de l'entorn natural. L'art terrestre podia, fins i tot, comportar la col·laboració amb els processos naturals i la deliberada alteració de la naturalesa. La obra més famosa en aquest gènere durant molts anys fou Spiral Jetty, també de Robert Smithson.

És evident que les construccions d'arquitectura rural de pedra seca no son elaborades amb una finalitat artística, com en els exemples suara esmentats, sinó funcional. Però per les seves característiques i el seu atractiu podem observar-les tanmateix des de una perspectiva estètica, i afegir al seu valor intrínsec a un element ancestral definitori d'una tradició, d'una cultura i d'un paisatge una vàlua artística innegable en bona part d'aquestes obres.

Són força nombrosos els motius pels quals és un deure la protecció d'aquest patrimoni tan fràgil, i entre tots ells no podem oblidar-nos del més visible, la seva bellesa.