La tècnica de la pedra en sec està considerada com una de les primeres tecnologies constructives de l'home. Basada en uns principis tan elementals com els de "saber agermanar la pedra", podríem resumir-la com la disposició manual de petits blocs de pedra, més o menys treballats, hàbilment col·locats per a que actuïn com un de sol, sense cap altre material que els lligui. Aquesta perfecta comunió entre el material (la matèria pètria) i la ma d'obra (el pagès) ha donat lloc a una tècnica perdurable que ha permès a l'home del camp resoldre tots i cadascun del problemes del món rural, tot aportant solucions de gran riquesa constructiva.

Tot i que cada construcció de pedra en sec presenta unes particularitats que la fan poc menys que peça única, existeixen uns coneixements constructius comuns que s'han transmès de generació en generació. Així, segons la manera de resoldre la cubrició d'un espai o l'estabilitat d'un terreny podem parlar de diferents tècniques constructives. Bàsicament, les més utilitzades serien: