La construcció amb pedra seca es pot definir com una manera d'aixecar parets sense utilitzar morter (com ara sorra, aigua o ciment) o qualsevol altre element d'unió (terra) que pugui lligar les pedres entre si assegurant-ne la solidesa de l'estructura. Aquesta tècnica de construcció s'utilitza per a la realització, d'una banda, de parets exteriors (de tanca, de demarcació) i, d'una altra, de parets d'habitacles rurals i d'edificis annexos.

Les construccions amb pedra seca formen un element de cohesió per a la tradició arquitectònica i cultural europea tant en l'espai com en el temps. Des d'Escòcia a la Puglia, de la Cerdanya fins a Creta, passant per Provença, una mateixa tradició uneix èpoques i regions d'Europa. Tanmateix, aquesta comunió entre cultures i tradicions presenta, alhora, una multiplicitat i una diversitat de tipologies.