Cap a l'any 8000 a. de C. l'home portà a terme una de les Revolucions més importants de la història de la Humanitat: el Neolític. Va descobrir que podia intervenir en el cicle natural de les plantes. Naixia així l'agricultura, que comportaria tot un seguit de canvis que en bona part hem continuat desenvolupant fins a l'actualitat.

El Neolític va germinar al Pròxim Orient, a la conca mediterrània d'Israel, Síria , Líban, Mesopotamia, i sud oriental de Turquia. Posteriorment es va estendre per tot el litoral mediterrani en un avenç cap al vessant més occidental, a través dels nombrosos moviments migratoris que s'esdevingueren.

El fet de conrear la terra va fer necessària la sedentarització d'aquells pobles que la duien a terme, i els va permetre comerciar amb els excedents, crear societats cada cop més avançades i construir edificis on viure i on desenvolupar les tasques derivades d'aquesta nova complexitat social. Calia cases per habitar, construccions on portar a terme les activitats religioses i de govern, econòmiques, etc.
Aquesta arquitectura incipient era feta amb els materials que l'home tenia amb abundor al seu abast, aquells que li procurava la pròpia natura: fang, palla, fusta o pedra.

Tot i que els orígens de la tècnica de la pedra en sec no son gaire clars, ja que la investigació arqueològica encara ha d'aprofundir en el coneixement d'aquesta arquitectura, hom coincideix en que s'originà en aquest període històric i en aquest àmbit geogràfic . El que resulta més complicat, però, és saber d'on provenen les formes i particularitats concretes que trobem a Europa i a tota la conca Mediterrània. Existeixen molts tipus diferents de construccions elaborades amb pedra seca, i, en general, a cada zona presenten peculiaritats que les distingeixen de les d'altres àrees. Tot i amb això, i malgrat les diferències, les construccions rurals de Grècia, Xipre, Malta o Creta son similars a las espanyoles, y, tanmateix, a les del Magrib o nord occidental d'Àfrica.

Així doncs, el seu fort lligam amb l'agricultura va fer que, en desenvolupar-se aquesta, proliferés amb ella aquest tipus d'arquitectura que només necessita de la pedra i de l'home per a ser aixecada, i que ha anat configurant el nostre paisatge fins als nostres dies.