L' atractiu de les construccions de pedra seca no ha passat inadvertit a aquells artistes que s'han inspirat en la naturalesa per a crear les seves obres. Els marges i la resta de construccions modelen el paisatge a la mesura de l'home, idea que, des d'un punt de vista estètic, lliga amb la originada al Renaixement italià sobre el fet que és l'home qui ha d'ordenar la creació -a través de la obra artística- per a atorgar-li la veritable bellesa.

Fins al s. XIX, el paisatge havia estat un gènere poc conreat a Europa, amb l'excepció dels Països Baixos, on es popularitzà d'ençà del s. XVI, i a la Gran Bretanya, a partir del s. XVIII.

El pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874) encetà a mitjans s. XIX un corrent pictòric anomenat luminisme, que es caracteritzava per palesar a les seves obres la llum del Mediterrani, amb tota la seva vivor. Paral·lelament, amb l'arribada de l'impressionisme a França, els artistes desenvolupen una tècnica que els porta a pintar a l'aire lliure, ja que tracten de copsar la incidència de la llum en un moment concret i en un motiu determinat. La naturalesa els oferia un camp il·limitat per a portar a terme aquestes aspiracions. Així doncs, la tècnica permetia ja representar pictòricament qualsevol paisatge europeu, àdhuc tot aquells amb majors contrastos lumínics.

A partir d'aquest moment, i fins a l'actualitat, son nombroses les obres que reprodueixen com a argument plàstic diferents motius de la vista agresta, i d'aspectes concrets d'aquesta com la arquitectura rural. Tot i que inicialment era el decorat on s'esdevenien les escenes que representaven, amb el temps es va convertir en el motiu pictòric del quadre. Artistes com Van Gogh (Groot Zundert, 1853 - Anvers-sur-Oise, 1890), Picasso (Màlaga 1881 - Mougins, 1973) o Miró (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983) son exemples de pintors interessats per construccions rurals en algunes composicions.

L 'arquitectura de la pedra en sec ha estat igualment representada per alguns paisatgistes. Un exemple el tenim en la obra de Jaume Mercadé (Valls, 1889 - Barcelona, 1967), pintor que representa als seus olis diverses construccions elaborades amb aquesta tècnica, essent protagonistes d'algunes de les seves obres les barraques de vinya, els marges, etc.