L'aparició de les construccions de pedra en sec va estretament lligada als treballs de condicionament previ del terreny per al conreu. El procés de despedregar una finca comportava, lògicament, l'obtenció de la pedra: materia primera i essència d'aquesta arquitectura. Sense transformar o amb petits retocs per facilitar l'encaix solidari, la pedra del lloc era enginyosament utilitzada pel camperol a l'hora de satisfer les necessitats que comporten les feines agràries.

El relleu propi, que acompanya i possibilita les construccions de pedra en sec és el paisatge anomenat popularment garriga, una geografia esquerpa característica de diverses àrees de la Mediterrània, on les calcàries afloren amb facilitat. També n'existeixen aixecades amb conglomerat, pedra tosca o amb materials més difícils de treballar com la llicorella, pedra blava o els còdols de riu. El fet de comptar amb pedra de qualitat, treballable que "trenqui bé" permet assolir uns resultats d'una precisió inversemblant. Cal dir, també, que en alguns indrets i sense que suposi un demèrit, s'utilitzava l'argila natural o bé terra argilosa entre els junts amb la missió específica d'impermeabilitzar la fàbrica i no pas com a lligant.

El fet que el pagès aconseguís resultats similars en zones geogràficament separades, malgrat les diferents característiques de la pedra del lloc, ens fa pensar en la seva habilitat -sempre per sobre del material- i en el respectuós domini que exercia sobre el medi rural.