El procés d'aterrassament dels terrenys en pendent per a habilitar-los per al conreu ha donat lloc a l'aparició del marge, estructura per subjectar les terres i, a la vegada, "magatzem" de la pedra sobrera d'arrabassar els camps.

El procés requeria prèviament l'eliminació de les terres soltes del terraplé i la classificació de les pedres per tamanys. La construcció s'iniciava tot excavant uns fonaments, es a dir, una rasa més o menys profunda on s'enclavaven les pedres més grans. A continuació, es pujaven les següents filades amb pedres menors, buscant sempre la discontinuïtat dels junts i l'encaix solidari. Si calia, les pedres es carejaven amb l'ajut de la maceta i s'immobilitzaven les unes amb les altres utilitzant petites pedres en forma de falca. En funció de l'alçada del bancal es podia plantejar un atalussament o un esgraonament del marge per millorar, així, el seu comportament estructural. Operació important era la d'omplir l'intradós del marge amb pedruscall, el qual ajudava al correcte assentament de les pedres i, a la vegada, drenava adequadament el terreny, doncs s'havia de permetre l'evacuació de les aigües pluvials però sense que aquestes s'emportessin la terres en el seu descens. Pel que fa a l'acabat superior, una de les possibles variants és el coronament en rastellada: filada col.locada vertical o amb una lleugera inclinació i amb un gruix superior a la resta de pedres.

Cal dir que no tots els marges estan obrats seguint els mateixos criteris. La qualitat de la pedra a l'abast, l'alçada del marge i l'estil personal són factors que propicien l'aparició de variants estètiques i constructives. Podriem afirmar que sense renunciar, però, a la solidesa cada margenador tenia la seva propia cal-ligrafia.

L'hi vaig trobar fent marge, amb les estaques, el cordell, un cabàs
apanyussat de les anses ja cent vegades, i una lleona, el martell i
el mall. Com si cap altra feina no hi hagués al món.

Els margeners ordenen la pedra sapiencials, o potser temorencs
reforcen l'atalussat molt més que no cal. Altres cops, ben agosarats,
aixequen obres lleugeres, elegants, gràcils i audaces; primes,
però molt ben travades.

MANEL OLLÉ I ALBIOL
Macianet, el ventallenc. (1998)