L'arquitectura de pedra en sec s'integra plenament dins el paisatge que l'envolta a partir d'un procés que inicia l'home i que consolida la pròpia natura. Una gran varietat d'espècies vegetals poden viure entre les seves pedres i formar-hi part com un més dels seus elements.

Hi ha un tipus de flora que creix únicament incrustada a les pedres o als espais buits que queden entre elles. Són les espècies colonitzadores, entre les quals destaquen diversos tipus de líquens i falgueres. A les zones més humides i que reben menys insolació apareixen tanmateix les diferents varietats de molsa.

D'altres plantes més vistoses son les plantes superiors, que floreixen, i les nombroses varietats d'espècies enfiladisses relacionades amb l'arquitectura de pedra en sec, que creixen aferrades als murs de pedra.
Els arbustos formen part del paisatge de secà mediterrani i es troben bé entre les pedres. És per això que podem localitzar nombroses varietats integrades en aquestes construccions.

A més de totes aquests tipus de plantes, hi ha algunes espècies d'arbres que poden arrelar entre les pedres d'aquesta arquitectura. El més freqüent són les figueres nascudes de llavors contingudes als excrements dels ocells. De manera més desacostumada poden créixer, fins i tot, alzines, noguers, garrofers, cirerers, roures de fulla petita, etc.

De tota manera, però, la flora que possiblement embelleix més les construccions de pedra seca és segurament aquella que creix a les cobertes d'algunes cabanes, barraques, etc. i que sovint és plantada per l'home per tal de fermar la terra que cobreix algunes d'aquestes estructures. Tot i que són diverses les varietats de plantes que realitzen aquesta funció, potser no hagi cap que resulti tan espectacular com els lliris blaus o de Sant Josep, que cada primavera coronen vistosament algunes construccions del nostre paisatge.