L'arquitectura de pedra seca es relaciona amb la vegetació pròpia de la zona, que aviat arrela entre les seves pedres i constitueix un ecosistema idoni per a tot un seguit d'éssers vius. Diverses espècies animals habiten o nidifiquen en aquest entorn, s'hi refugien o hi van per a obtenir aliment -a través de la cacera o el pasturatge.

De la mateixa manera com succeeix amb la flora, la fauna vinculada amb una construcció de pedra en sec variarà en funció de la zona, la orientació, la insolació, etc.

En aquests hàbitats podem trobar tota mena d'éssers vius: insectes i invertebrats diversos, amfibis com els gripaus i les salamandres, les nombroses varietats de rèptils i fins i tots alguns mamífers com conills, ratolins, eriçons, etc. Moltes espècies d'ocells, tanmateix, trien aquestes estructures per a establir els seus nius.

Així doncs, la iniciativa de l'home de construir obres que aprofiten en el seu favor un material natural, abundant i sobrer al camp, acaba per convertir-se en un ecosistema on habiten tota mena d'espècies autòctones. Aquest fet ens ha de fer prendre una major consciència de la necessitat i la urgència de protegir i conservar aquest patrimoni tan fràgil, i alhora tan ancestral, universal i, per què no dir-ho?, de tanta bellesa.