Temps enrera, pràcticament tots els pagesos, en plegar de la feina del camp, es dedicaven a margenar o a fer brancals, valones i empedrats. Avui en dia gairebé no hi ha ningú que faci aquest tipus de construccions. Un cop desapareguda la funció per a la qual foren construïdes juntament amb la considerable disminució del nombre de camperols el panorama que s'entreveu per a aquestes arquitectures rurals no és gens prometedor. S'estan degradant lentament doncs ningú no en fa manteniment i, per tant, resta abandonada a la seva sort.

La conservació del patimoni construït en pedra seca dependrà del grau de conscienciació dels mateixos propietaris i, també, de la sensibilització general envers una cultura pràcticament extingida. Així, per tal de mantenir viu l'antic ofici de margenador, els indrets on abunda aquesta arquitectura han anat endegant, darrerament, Escoles Taller on s'intenta transmetre el coneixement d'una tècnica que va transformar el paisatge on vivim. Amb el mateix objectiu, un altra lloable iniciativa és l'organització de les Jornades Intergeneracionals que algunes poblacions plantegen com una experiència interactiva que serveix per fomentar les relacions entre joves i grans i per recuperar costums i oficis tradicionals.

Malgrat tot, la demanda d'aquestes construccions -amb altres finalitats- no ha desaparegut. El que sí s'ha anat perdent és la tecnica i l'ofici. Les imatges que acompanyen aquest text són prou eloqüents